Apuntes | Caducitat de l’oferta d’ocupació pública: execució efectiva i termini improrrogable en la STS de 9 de juliol de 2025
En els darrers anys, la jurisprudència sobre la caducitat de les ofertes d’ocupació pública havia avançat de manera irregular, amb criteris no sempre coincidents. La Sentència del Tribunal Suprem de 9 de juliol de 2025 introdueix, però, un punt d’inflexió molt clar: una oferta només s’entén executada si el procés selectiu es tramita i es conclou dins del termini improrrogable de tres anys. La publicació de la convocatòria ja no és suficient; cal arribar fins al final del procediment.
En aquest context, l’article d’Isidre Estivill —publicat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) en la seva secció d’Espais Temàtics, l’1 de desembre de 2025 amb el títol «La nova doctrina del Tribunal Suprem sobre la caducitat de les ofertes d’ocupació pública»— fa un pas més enllà de resumir la sentència i n’ofereix una lectura sistemàtica i operativa. Reconstrueix el camí jurisprudencial iniciat el 2018, mostra com s’ha anat reforçant el caràcter essencial del termini de tres anys i explica per què el Tribunal abandona definitivament la interpretació flexible que ell mateix havia insinuat el 2019.
A més, l’article tradueix la doctrina en criteris pràctics: què implica per a les administracions, com abordar les ofertes a punt de caducar, què pot considerar-se una «raó molt poderosa» i com actuar quan el procés ja ha començat, però no hi ha temps material per concloure’l dins del termini legal. Aquest exercici és especialment útil en un moment en què la gestió de processos selectius és cada vegada més exigent.
El text també apunta un element que sovint queda fora del debat: aquest nou criteri no és només una regla procedimental, sinó un canvi profund en la manera d’organitzar la política de personal. L’horitzó de tres anys deixa de ser una referència genèrica i es converteix en un criteri estructural que condiciona calendaris, recursos i decisions organitzatives.
En un context de plantilles tensionades i processos selectius cada cop més complexos, la doctrina del TS de 2025 exigeix planificar amb molta més cura, actuar amb celeritat i anticipar escenaris. L’article d’Estivill ajuda a veure amb claredat què vol dir, en la pràctica, aquest canvi de paradigma.
Contenido protegido. No autorizado su uso para entrenamiento de sistemas de inteligencia artificial sin autorización expresa.
Suscríbete al boletín
Recibe nuevas publicaciones directamente en tu correo.
