El Govern ha fet pública la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, un document que obre formalment el procés de reforma de l’EAPC i en defineix els objectius inicials. La memòria dibuixa una Escola amb un mandat ampliat: donar servei a totes les administracions públiques catalanes, vehicular la selecció dels empleats públics, impulsar la formació i la recerca, desplegar la direcció pública professional, acreditar competències i articular una presència territorial més robusta.
El Govern ha fet pública la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, un document que obre formalment el procés de reforma de l’EAPC i en defineix els objectius inicials. La memòria dibuixa una Escola amb un mandat ampliat: donar servei a totes les administracions públiques catalanes, vehicular la selecció dels empleats públics, impulsar la formació i la recerca, desplegar la direcció pública professional, acreditar competències i articular una presència territorial més robusta.
És una agenda institucionalment ambiciosa que respon a necessitats reals: professionalització, captació de talent, innovació i modernització d’un sistema públic que arrossega dèficits estructurals des de fa dècades. Ara bé, la lectura atenta del document també reforça alguns dels interrogants que plantejava en el meu post anterior.
El primer és operatiu: l’EAPC podrà assumir aquest salt de magnitud sense un reforç explícit de plantilla o de recursos? La memòria identifica funcions noves i molt transversals, però no concreta com s’articularà la capacitat interna per dur-les a terme. El risc no és menor: centralitzar més funcions sense ampliar capacitats pot convertir una solució desitjada en un nou coll d’ampolla institucional.
El segon és territorial: com es garantirà que un model centralitzat sigui compatible amb la diversitat real de necessitats del conjunt d’AAPP catalanes? Els reptes d’un petit ajuntament i els d’un departament de l’Administració de la Generalitat no són equivalents, i la selecció i la formació del personal tampoc ho són.
La reforma ofereix una oportunitat significativa per redefinir el paper de l’EAPC i impulsar una modernització que fa temps que és imprescindible. Però l’ambició normativa haurà d’anar acompanyada d’un disseny operatiu sòlid, una governança compartida i recursos proporcionals als objectius. Si no és així, correm el risc que la reforma neixi amb una contradicció de base: voler fer més amb els mateixos mitjans i esperar que funcioni.
Una oportunitat, sí —però encara plena d’incògnites.
https://lnkd.in/d7CRkfrc
Contenido protegido. No autorizado su uso para entrenamiento de sistemas de inteligencia artificial sin autorización expresa.
Suscríbete al boletín
Recibe nuevas publicaciones directamente en tu correo.