El text Eladi Torres planteja amb ironia una tensió ben real en el món local: la que hi ha entre el poder polític dels alcaldes i el poder tècnic dels secretaris i interventors. L’aforisme “l’alcalde proposa i el secretari-interventor disposa” reflecteix una veritat incòmoda: la legalitat i el control administratiu condicionen profundament l’autonomia municipal.

El text Eladi Torres planteja amb ironia una tensió ben real en el món local: la que hi ha entre el poder polític dels alcaldes i el poder tècnic dels secretaris i interventors. L’aforisme “l’alcalde proposa i el secretari-interventor disposa” reflecteix una veritat incòmoda: la legalitat i el control administratiu condicionen profundament l’autonomia municipal.

Ara bé, més que una lluita de poders, cal entendre-ho com un equilibri fràgil. Els electes representen la voluntat ciutadana; els funcionaris, la garantia de legalitat i de bona gestió. Potser la sortida passa per avançar cap a una direcció professional de l’administració local, entesa com una estructura de gestió estable i competent que vagi més enllà de les figures d’habilitació nacional. Aquesta professionalització podria donar continuïtat i coherència a la gestió sense restar protagonisme al lideratge polític, reduint la dependència del control formal i reforçant la confiança institucional.

Tanmateix, això és molt més difícil en els petits municipis, on la manca de recursos i la vacant de places d’habilitació nacional agreugen la fragilitat de l’estructura administrativa. Cal recordar que aquests funcionaris exerceixen funcions de control i assessorament, però no constitueixen pròpiament una direcció professional. Sense aquesta capa directiva —tècnica, estable i amb visió de gestió— el govern local queda atrapat entre la normativa i la improvisació, i el “Sudoku” que descriu Tòrres continua sent, massa sovint, d’impossible resolució.

Contenido protegido. No autorizado su uso para entrenamiento de sistemas de inteligencia artificial sin autorización expresa.